Avança la tardor i, com cada mes, repassem les crítiques que els experts de Quadern han publicat per seleccionar deu títols que val la pena recomanar. Hi trobareu poesia, assaig, memòria, teatre, i novel·la més i menys realista. Una tria per a tots els gustos.
De la poesia de Rimbaud, a la primera space-opera catalana, el teatre de Mouawad o els aspectes més sinistres de la condició humana que descriu Maria Guasch
Avança la tardor i, com cada mes, repassem les crítiques que els experts de Quadern han publicat per seleccionar deu títols que val la pena recomanar. Hi trobareu poesia, assaig, memòria, teatre, i novel·la més i menys realista. Una tria per a tots els gustos.
L’autor explica com funcionen els nostres caps desfets pel pas de la postpostmodernitat i d’internet —sense que aparegui cap xarxa social— i fa riure. Per Miquel Bonet
Des de Rússia, Berlín i els Monegres, Francesc Serés exposa la presència constant de la guerra a Europa. Per Cristian Segura
Maria Guasch narra la bogeria i la maldat que pengen, insistents i ingràvides, sobre la monotonia ombrívola del poble, i, tal com passava a la seva novel·la anterior, es revela com una sagaç constructora d’atmosferes mòrbides. Per Ponç Puigdevall
Efa, en els dos primers volums de Stella Signata, aconsegueix fer un món creïble que sentim quotidià en la seva descontextualització, deutor de Le Guin i Frank Herbert. Per Ricard Martín
El politòleg mataroní fa una provocadora dissertació sobre el paper benèfic de certa polarització en la vida política. Entrevista de Camilo S. Baquero
Guardonat amb el premi dels Jocs Florals de Barcelona, el poemari té un aire més definitiu, com si les afirmacions fossin més segures d’elles mateixes. Per Josep Pedrals
La primera obra de l’autora francesa traduïda al català, ‘L’afamada’, és un bon antídot literari contra els fracassos de tota mena. Per Adrià Pujol
La força dels textos de l’escriptor libanès és tan profunda que fins i tot ofereixen consol quan no hi ha consol possible. Perfil d’Oriol Broggi
Tots els versos
Ara que França celebra el centenari del surrealisme —el 15 d’octubre de 1924 André Breton va publicar el Manifest del surrealisme—, ha estat molt oportú que, en comptes de reeditar-se l’obra d’aquells pijos taral·lirots, s’hagin publicat, simultàniament, dues edicions de les poesies d’Arthur Rimbaud. Per Jordi Llovet
Ramon Miquel y Planas mescla de manera insolent i descarada la narrativa assagística, la sàtira i la paràbola i, sobretot, la crítica civil i la crítica del gust. Per Ponç Puigdevall
EL PAÍS