Skip to content
  martes 17 noviembre 2026
Novedad
noviembre 16, 2026Ese turbio fetichismo por los edificios abandonados: «Son espacios en los que el tiempo se ha detenido» noviembre 16, 2026911: Nashville noviembre 16, 2026911 noviembre 16, 2026Solo 44 mujeres asesinadas noviembre 16, 2026Rainer Maria Rilke, en el Museo del Prado, cuando «España le atravesó el alma» noviembre 16, 2026Élmer Mendoza: «La del narco es una guerra perdida. Por lo menos, ahora» noviembre 16, 2026Cayetano Rivera respalda las críticas de su hermano Francisco a los presidentes taurinos, a los que llamó «cáncer del toreo»: «Para entender de toros no basta con conocer el reglamento» noviembre 16, 2026Alberto Rojas, Premio David Gistau 2026 por su reporterismo en la guerra de Ucrania: «Me gusta el periodismo de nombres y apellidos» noviembre 16, 2026Román, Talavante, Urdiales y Victoriano del Río, protagonistas de la XXX edición de los Premios Taurinos del Real Casino de Madrid noviembre 16, 2026¿Qué entrevista de Jordi Wild a los candidatos a presidente es la más vista en Youtube?
  • Entradas
  • Sobre Nosotros
  • Contacto
EscritoresdeÉlite | Todo lo que pase en la Élite lo contamos.
  • Arte
  • Cine
  • Televisión
  • Cultura
  • Libros
  • Teatro
  • Historia
  • Contacto
EscritoresdeÉlite | Todo lo que pase en la Élite lo contamos.
EscritoresdeÉlite | Todo lo que pase en la Élite lo contamos.
  • Arte
  • Cine
  • Televisión
  • Cultura
  • Libros
  • Teatro
  • Historia
  • Contacto
  • Entradas
  • Sobre Nosotros
  • Contacto
EscritoresdeÉlite | Todo lo que pase en la Élite lo contamos.
  Cine  Per què ‘La bola negra’ és tan llarga?
Cine

Per què ‘La bola negra’ és tan llarga?

noviembre 10, 2026
FacebookX TwitterPinterestLinkedInTumblrRedditVKWhatsAppEmail

La pel·lícula era entranyable i es podia veure amb la conscièn­cia tranquil·la. Era un producte cent per cent humà, cada fotograma dibuixat manualment, com va assegurar la directora durant la breu presentació. El Julián és un nen fantasiós que arriba a casa l’abuela, a Brooklyn, per passar-hi les vacances d’estiu. En aquell paisatge de boques d’incendi, pistes de bàsquet i ritmes caribenys, el nen posa la seva imaginació desbordada al servei de l’elaboració d’una disfressa de sirena. Pel camí ha de fer front als prejudicis ben­intencionats però perniciosos de l’àvia, una immigrant dominicana que pateix amb les inclinacions del net. La projecció formava part d’un festival de cinema per a infants, i al final es va oferir al públic l’oportunitat de fer preguntes a la directora, que havia travessat l’Atlàntic expressament. Em va sorprendre que la meva filla aixequés la mà i demanés la paraula davant la sala abarrotada. Mai l’havia vist mostrar aquesta determinació en públic. Llavors, després d’uns instants de suspens davant del micròfon, va preguntar: “PER QUÈ ES TAN LLARGA LA PEL·LÍCULA?”.

Seguir leyendo

 Una pel·lícula només és “necessària” si atempta contra un cànon amb prou força com per deixar-lo coix per sempre  

més ben dit
Opinión

Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Más Noticias

Natalia Menéndez, directora de escena: “¿Lo más extravagante que me han dicho de mi trabajo? Me han pedido en matrimonio»

noviembre 10, 2026

Mujer que disfruta del sexo, se muestra divertida y libre: la víctima perfecta del cine de terror

noviembre 7, 2026

Los lectores de EL PAÍS disfrutan de la película ‘Ceniza en la boca’ en Ciudad de México

noviembre 6, 2026

‘Wildwood’ prescinde de los ‘influencers’ y estrena nueva versión con actores de doblaje profesionales

noviembre 10, 2026

Una pel·lícula només és “necessària” si atempta contra un cànon amb prou força com per deixar-lo coix per sempre

Fotograma de la pel·lícula ‘La bola negra’Movistar Plus

La pel·lícula era entranyable i es podia veure amb la conscièn­cia tranquil·la. Era un producte cent per cent humà, cada fotograma dibuixat manualment, com va assegurar la directora durant la breu presentació. El Julián és un nen fantasiós que arriba a casa l’abuela, a Brooklyn, per passar-hi les vacances d’estiu. En aquell paisatge de boques d’incendi, pistes de bàsquet i ritmes caribenys, el nen posa la seva imaginació desbordada al servei de l’elaboració d’una disfressa de sirena. Pel camí ha de fer front als prejudicis ben­intencionats però perniciosos de l’àvia, una immigrant dominicana que pateix amb les inclinacions del net. La projecció formava part d’un festival de cinema per a infants, i al final es va oferir al públic l’oportunitat de fer preguntes a la directora, que havia travessat l’Atlàntic expressament. Em va sorprendre que la meva filla aixequés la mà i demanés la paraula davant la sala abarrotada. Mai l’havia vist mostrar aquesta determinació en públic. Llavors, després d’uns instants de suspens davant del micròfon, va preguntar: “PER QUÈ ES TAN LLARGA LA PEL·LÍCULA?”.

Fotograma de ‘Julián’

Era una pregunta raonable, però la directora no va respondre. Va fer un gest de sorpresa-indignació i els organitzadors van afanyar-se a donar el micro a un altre infant. Llavors va ser el meu torn de sentir sorpresa-indignació. En part en solidaritat amb la meva filla, que no devia entendre per què la ignoraven així, en part perquè hauria assumit que qualsevol cineasta seria capaç de justificar fins a l’últim minut del seu llargmetratge. De fet, si al final de La bola negra se’ns hagués donat l’oportunitat d’intervenir, segurament jo hauria preguntat alguna cosa similar. Suposo que fer-se llarg és un dels riscos d’encantar-se amb la pròpia premissa i confiar que els efectes especials —el brilli-brilli, la “poesia visual”— faran el gros de la feina.

Un argument que he sentit sovint és que La bola negra és una pel·lícula “necessària”. Per fi un episodi de la història —la Guerra Civil!, el feixisme!— que havia estat monopoli de l’home blanc heterosexual s’explica des d’una altra perspectiva, es reapropia de manera lliure i desvergonyida per part d’un col·lectiu històricament reprimit. Què es pot dir davant d’això? Potser que una pel·lícula només és “necessària” si atempta contra un cànon amb prou força com per deixar-lo coix per sempre. Si et retorna als pensaments una vegada i una altra, als punts morts i en les hores baixes, com un cuc molest que va fent un túnel a la consciència. En canvi, de La bola negra l’únic que retorna són els brams dels seus defensors, una mena de guàrdia pretoria­na que rebutja qualsevol crítica o esmena, com una directora indignada amb la pregunta d’una nena de quatre anys. No és culpa dels seus creadors que la pel·lícula s’hagi fusionat de tal manera amb la precampanya electoral, però ha resultat ser-ne l’eina perfecta.

Un punt en defensa de la directora de Julián: la seva pel·lícula només durava noranta-cinc minuts —dibuixar-los a mà deu ser una feinada de por— i, a més a més, la disfressa de sirena del Julián acaba sent fabulosa de debò.

Normas ›

Mis comentariosNormas

Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos

Please enable JavaScript to view the <a href=»https://disqus.com/?ref_noscript» rel=»nofollow»> comments powered by Disqus.</a>

Más información

Arxivat A

  • Los Javis
  • Pel·lícules
  • Cinema
  • Cinema infantil
  • Cultura
  • Crítica cinema

Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí

 EL PAÍS

FacebookX TwitterPinterestLinkedInTumblrRedditVKWhatsAppEmail
Dalí y la obra que afloró en el diván de Freud entre obsesiones, traumas y deseos insatisfechos: la ‘exposición de la temporada’ llega al Thyssen con advertencia incluida para almas sensibles
Jo Nesbø: “Ser feliz es como caminar sobre hielo que se resquebraja, casi es mejor que se rompa del todo”
Leer también
Arte

Ese turbio fetichismo por los edificios abandonados: «Son espacios en los que el tiempo se ha detenido»

noviembre 16, 2026
Televisión

911: Nashville

noviembre 16, 2026
Televisión

911

noviembre 16, 2026
Cultura

Solo 44 mujeres asesinadas

noviembre 16, 2026
Arte

Rainer Maria Rilke, en el Museo del Prado, cuando «España le atravesó el alma»

noviembre 16, 2026
Cultura

Élmer Mendoza: «La del narco es una guerra perdida. Por lo menos, ahora»

noviembre 16, 2026
Cargar más

NURIA ROLNIK DESAFÍA LOS ROLES DE PODER EN EL ROMANCE DE MAFIAS CON ‘AMOR IMPLACABLE’

julio 13, 2026

José Pablo López, presidente de RTVE, sobre la entrevista a Abascal en ‘La revuelta’: “Seguramente no fue el escenario ideal”

noviembre 10, 2026

ANDREA LAMA MONTENEGRO FUSIONA SUSPENSE PSICOLÓGICO Y REALISMO MÁGICO EN SU NOVELA DEBUT ‘DESTELLOS EN LA NIEBLA’

octubre 22, 2026

Isabel Gaol debuta con “Mi Causa Perdida”, una novela romántica ambientada en Londres que celebra el amor bonito y los finales felices

octubre 13, 2026

CHRISTIAN F. JIMÉNEZ BARRETO PUBLICA ‘RÍO’, UNA REFLEXIÓN INTIMISTA SOBRE EL AUTODESCUBRIMIENTO Y LA BÚSQUEDA DEL PROPIO CAUCE

septiembre 7, 2026

Asiste al preestreno de ‘Oro sin ley’ en Madrid y Barcelona

noviembre 16, 2026

Luís de Camões, el espejo portugués de Miguel de Cervantes

noviembre 3, 2026

‘Los miserables’: al servicio del espectáculo en una Francia rota

noviembre 6, 2026

NCIS: Nueva York

noviembre 11, 2026

Almudena Ariza, periodista: “El ‘lobby’ sionista pedía mi cabeza por hacer periodismo”

noviembre 3, 2026

    © 2024. EscritoredeÉlite. Todos los derechos reservados.
    • Aviso Legal
    • Política de Cookies
    • Política de Privacidad