Ja sabem que amb la tardor l’estiu s’acaba, però tot és nou. Es publiquen llibres, discos, s’estrenen programacions als teatres, als festivals, als cinemes i els museus. Vet aquí un resum de fites imperdibles de la cultura a Catalunya durant les pròximes setmanes.
Exposicions, concerts, llibres, espectacles… tot el que cal saber per als pròxims mesos
Ja sabem que amb la tardor l’estiu s’acaba, però tot és nou. Es publiquen llibres, discos, s’estrenen programacions als teatres, als festivals, als cinemes i els museus. Vet aquí un resum de fites imperdibles de la cultura a Catalunya durant les pròximes setmanes.
La rentrée literària
La Setmana del Llibre en Català, el “Sant Jordi de tardor” que se celebra del 18 al 27 des setembre, són dues fires literàries a la vegada. Si passegeu pel passeig Lluís Companys descobrireu la varietat d’editorials en català, que aprofiten l’esdeveniment per mostrar el seu fons. D’altra banda, La Setmana és el gran expositor de les novetats literàries de la tardor, que els mateixos autors, editors i traductors presentaran en activitats i signatures als diferents escenaris que hi ha repartits a la fira. Algunes de les novetats més esperades que trobareu a La Setmana: Laura Gost publica El preu de néixer (Proa), una novel·la que situa les pors actuals respecte a la natalitat en un futur distòpic però pròxim. Sempre és massa tard (L’Altra), de Ramon Mas, és un drama familiar amb tocs de ciència-ficció. Torna Flavia Company amb La clau (Navona), on narra una volta al món de quatre anys. Pere Antoni Pons publica Les conseqüències (Proa), un thriller ambientat entre la Mallorca turística del present i la del 1940, on campen oficials de les SS; i a seva segona novel·la, Si fos una sibil·la (Angle), Maria Canelles reflexiona sobre la ciutat i els discursos culturals que l’habiten. Altres autors de novel·les que arribaran aquesta tardor són Ramon Erra, Oriol Canals, Ada Castells, Maria Climent, Martí Gironell, o Aina Fullana. I també veurem a les llibreries títols de noms coneguts en altres àmbits com el presentador de TV3 Albert Om, el guionista Eduard Sola o el músic Joan Miquel Oliver.
Entre les recuperacions, podrem llegir Maria Teresa Vernet o contes de Jordi Cussà. També traduccions de Patrick Radden Keefe, Adania Shibli o Ian McEwan. I en poesia, Míriam Cano, Andreu Gomila, Susanna Rafart, Eduard Olesti, Ivette Nadal, Guim Valls o Anna Gual publiquen nous llibres.
Més enllà de La Setmana, una fita editorial marcarà la tardor literària: la publicació de Poesia 1957 (Edicions 62) de Josep Carner, introbable des de feia anys. Pel que fa a l’assaig, serà important el gran volum de La història de les dones, coordinat per Montserrat Duch (Edicions 62), i també l’esperada biografia de Blai Bonet, que signa Carles Rebassa (Eumo).
Música en tots els formats
Quan acaba l’estiu, la música en viu i els festivals amb oferta pública continuen presents. Algunes de les fites indicades són l’Altaveu de Sant Boi (entre el 10 i el 13 de setembre), el Mercat de Música Viva de Vic (37a edició, entre el 16 i el 20 de setembre) o la Fira Mediterrània de Manresa (entre el 15 i el 18 d’octubre). Com cada any, la Mercè (del 23 al 28 de setembre) programa una gran varietat d’activitats (música, cultura popular, arts de carrer, portes obertes…): Nacho Vegas, Svetlana, La Pegatina o Love of Lesbian són alguns caps de cartell.
Entre els concerts de gran format, Barcelona rebrà The Weekend, Aitana, Deep Purple o Hombres G.
Pel que fa a la música clàssica, el Liceu engega temporada amb un nou director musical al capdavant, Jonathan Nott, i noms com Anna Netrebko, Lise Davidsen o Asmik Grigorian. L’Auditori inaugura la temporada amb la Setena de Beethoven a càrrec de l’OBC (2 i 4 d’octubre) i acollirà també formacions i direccions internacionals com ara la Filharmònica de Nova York amb Gustavo Dudamel, en la seva primera gira fora dels Estats Units (12 d’octubre).
Exposicions i un anunci
Aurèlia Muñoz i Josep Maria Jujol seran les dues grans figures reivindicades des dels museus aquesta tardor. La primera, figura fonamental de l’art tèxtil català, protagonitza una gran retrospectiva al Macba (5 de novembre), l’any en què es commemora el centenari del seu naixement. I al MNAC Perejaume comissaria la primera gran exposició dedicada a Jujol, arquitecte clau dels inicis del segle XX. Més retrospectives: el DHub recupera en dues mostres André Ricard (28 d’octubre), dissenyador industrial, i Asunción Bastida (4 de novembre), l’única dona que va formar part del nucli més destacat de l’alta costura espanyola. I en el marc de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura, la Fundació Miró presenta una retrospectiva de Charlotte Perriand, arquitecta i dissenyadora que va treballar amb Le Corbussier (9 d’octubre). També el Museu Picasso se suma a la programació de la capitalitat amb Picasso i l’arquitectura (20 de novembre). La mostra Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval, comissariada per Albert Velasco i Marc Sureda, impulsada per diversos museus, arribarà al Museu d’Art de Girona (24 d’octubre). I el 25 de novembre s’inaugura L’era atòmica al CCCB, que entre el 13 i el 18 d’octubre també acollirà part de la programació de la Biennal de Pensament.
Tot i que sempre és una bona idea voltar per les galeries, estigueu atents el cap de setmana del 17 al 20 de setembre, que obriran les seves portes pel Barcelona Gallery Weekend.
Més enllà de les sales de museus i galeries, aquesta tardor hi haurà un gran anunci en el món de l’art: sabrem qui serà l’autor (Miquel Barceló, Cristina Iglesias o Javier Marín) de la façana de la Glòria de la Sagrada Família.
Teatre en sales i festivals
A les sales de teatre veurem, sobretot, adaptacions de clàssics i també algunes reposicions. El TNC començarà l’última temporada de Carme Portaceli com a directora artística amb un recital de Sílvia Pérez Cruz, que celebra els 10 anys de Vestida de nit (19 i 20 de setembre). Hi veurem passar també L’hostal de les tres Camèlies, de Mercè Rodoreda, dirigida per Portaceli (estrena el 26 de novembre) o El cadell, de Josep Maria Miró (30 de setembre). El Teatre Lliure engega la temporada del 50è aniversari amb L’òpera de tres rals, el clàssic de Bertolt Brecht i Kurt Weill, amb direcció escènica de Marta Pazos, que ja es va poder veure al Grec (17 de setembre). També tornarem a veure L’herència, de Matthew López (14 de novembre); la comèdia de nova creació Tot fent ‘La bella Helena’, de Miquel Mas Fiol, sobre un grup de joves que decideix recuperar un muntatge emblemàtic del Lliure dels anys setanta (22 de setembre), o Bouvetøya, una distopia que signa Julio Manrique (1 d’octubre).
La Sala Beckett celebra la temporada del desè aniversari amb Oriol Genís com a protagonista. Per altra banda, Joel Joan signa i protagonitza la comèdia Bons i dolents al Teatre Condal (6 d’octubre), mentre que al Teatre Goya es podrà tornar a veure El gran inquisidor, on Lluís Homar s’uneix al Piano Duo Brugalla & Stambolov per interpretar un dels capítols més emblemàtics d’Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski, amb música de Bach i Messiaen (1 d’octubre). Al mateix teatre, Sílvia Munt dirigirà una adaptació de Panorama des del pont d’Arthur Miller (16 d’octubre). Altres espectacles que es podran tornar a veure són La primera llei de Newton, a La Villarroel (2 de setembre), el thriller dramàtic No miris, al Teatre La Biblioteca (22 de setembre), o l’èxit del Grec El retrat de Dorian Gray, que protagonitza Àngels Gonyalons, al Romea (17 de desembre).
La programació cultural de la tardor està marcada, a més, per dos festivals: el Temporada Alta (del 3 d’octubre al 8 de desembre) i la Fira de Tàrrega (del 10 al 13 de setembre).
I als cinemes…
L’11 de setembre arriba a les sales de cinema Cronos, un film protagonitzat per Enric Auquer i Diana López que recrea el dispositiu policial del 17-A. Durant la tardor també arribaran als cinemes Sants, el retorn de Mikel Gurrea després de Suro, de nou amb Victoria Luengo, i Out of this world, el primer film en anglès d’Albert Serra sobre la relació entre els Estats Units i Rússia. També dos biopics musicals dedicats a Montserrat Caballé i el grup Sau.
EL PAÍS
