Els tipus de lectors són infinits, però davant de la cosa que ens converteix en un d’ells, el llibre, pertanyi al gènere literari que pertanyi, només tenim la possibilitat d’accedir-hi de dues maneres, no essent una ni pitjor ni millor que l’altra, cal aclarir de seguida, i remarcant de passada que cap de les dues ens aporta res que ens faci penetrar amb més enteniment i clarícia a les incitadores profunditats, avorrides o meravelloses, això està sotmès al vent diví de la vitalitat narrativa que hagi bufat sobre l’autor mentre escrivia, de les lletres, les paraules i les frases que ens acullen pàgina rere pàgina, tot i que no creiem equivocar-nos si sospitem que la tria d’una o l’altra alguna revelació sobre el nostre caràcter ens deu proporcionar, ignota o no, de la mateixa manera que alguna cosa indica sobre la nostra personalitat, per exemple, la determinació impetuosa, que no implica ni robustesa ni virilitat, o la tranquil·la lentitud, que així mateix no s’ha d’entendre com un acte de prudència o de pusil·lanimitat, amb què ens capbussem o anem entrant a poc a poc a l’aigua de mar el primer dia de platja, aparentment freda de normal a pesar de la tossudesa de l’escalfament climàtic, disposats a entomar el vigor o la calma de les onades, depenent de si el mar és atlàntic o mediterrani, i nedar-hi i fins i tot submergir-nos-hi si el tabaquisme i els pulmons ens ho permetem, és clar, gaudint del benestar del bany i oblidant d’immediat si hem escollit una opció o l’altra, semblantment al que ens passa quan emprenem la lectura d’una novel·la i de seguida ens descuidem de si som un lector de tipus A, per dir-ho així, i ens hi posem havent-nos estalviat les directrius informatives de la contracoberta, o de tipus B, que cedeix a la curiositat i mira enrere abans de llegir la primera frase per assabentar-se del que tinguin a bé assabentar-nos els editors, que, de tant en tant, sí que coincideix amb el que ens sembla trobar a les pàgines que ens esperen.
El llibre d’Òscar Palazón ha guanyat el IV premi Temerari, que va pel camí de convertir-se en el guardó literari més fiable de l’actualitat
Els tipus de lectors són infinits, però davant de la cosa que ens converteix en un d’ells, el llibre, pertanyi al gènere literari que pertanyi, només tenim la possibilitat d’accedir-hi de dues maneres, no essent una ni pitjor ni millor que l’altra, cal aclarir de seguida, i remarcant de passada que cap de les dues ens aporta res que ens faci penetrar amb més enteniment i clarícia a les incitadores profunditats, avorrides o meravelloses, això està sotmès al vent diví de la vitalitat narrativa que hagi bufat sobre l’autor mentre escrivia, de les lletres, les paraules i les frases que ens acullen pàgina rere pàgina, tot i que no creiem equivocar-nos si sospitem que la tria d’una o l’altra alguna revelació sobre el nostre caràcter ens deu proporcionar, ignota o no, de la mateixa manera que alguna cosa indica sobre la nostra personalitat, per exemple, la determinació impetuosa, que no implica ni robustesa ni virilitat, o la tranquil·la lentitud, que així mateix no s’ha d’entendre com un acte de prudència o de pusil·lanimitat, amb què ens capbussem o anem entrant a poc a poc a l’aigua de mar el primer dia de platja, aparentment freda de normal a pesar de la tossudesa de l’escalfament climàtic, disposats a entomar el vigor o la calma de les onades, depenent de si el mar és atlàntic o mediterrani, i nedar-hi i fins i tot submergir-nos-hi si el tabaquisme i els pulmons ens ho permetem, és clar, gaudint del benestar del bany i oblidant d’immediat si hem escollit una opció o l’altra, semblantment al que ens passa quan emprenem la lectura d’una novel·la i de seguida ens descuidem de si som un lector de tipus A, per dir-ho així, i ens hi posem havent-nos estalviat les directrius informatives de la contracoberta, o de tipus B, que cedeix a la curiositat i mira enrere abans de llegir la primera frase per assabentar-se del que tinguin a bé assabentar-nos els editors, que, de tant en tant, sí que coincideix amb el que ens sembla trobar a les pàgines que ens esperen.
EL PAÍS
