Des d’un edifici enrunat, observa com una ambulància arriba a casa seva per recollir el cos sense vida del seu pare. Edmund és el responsable de la seva mort, ell l’ha enverinat. A la Berlín arrasada del 1946, el seu pare, home malalt i dependent, és un pes massa gran, així ho creu Edmund i així l’hi ha fet creure el seu antic professor, que, repetint encara les consignes nazis, li recorda que només té sentit que sobrevisquin els més forts. Des del terrat de l’edifici enrunat, l’adolescent Edmund, el protagonista d’Alemanya, any zero de Roberto Rossellini, es llança al buit. Les conseqüències físiques, econòmiques i, sobretot, morals de la guerra que ens mostra, sense cap mena de retòrica, el cineasta neorealista ja es perceben a la Berlín del 1941, escenari d’El compromís, de la irlandesa Audrey Magee.
La Berlín del 1941 és l’escenari d’una novel·la gens complaent que posa en relleu les paraules grandiloqüents a través de les quals s’amaga la realitat del conflicte
Des d’un edifici enrunat, observa com una ambulància arriba a casa seva per recollir el cos sense vida del seu pare. Edmund és el responsable de la seva mort, ell l’ha enverinat. A la Berlín arrasada del 1946, el seu pare, home malalt i dependent, és un pes massa gran, així ho creu Edmund i així l’hi ha fet creure el seu antic professor, que, repetint encara les consignes nazis, li recorda que només té sentit que sobrevisquin els més forts. Des del terrat de l’edifici enrunat, l’adolescent Edmund, el protagonista d’Alemanya, any zero de Roberto Rossellini, es llança al buit. Les conseqüències físiques, econòmiques i, sobretot, morals de la guerra que ens mostra, sense cap mena de retòrica, el cineasta neorealista ja es perceben a la Berlín del 1941, escenari d’El compromís, de la irlandesa Audrey Magee.
EL PAÍS
